Quan les paraules esdevenen màgia.

“Hi ha paraules que no només expliquen, sinó que transformen: obren finestres, desperten emocions i ens regalen un trosset d’univers.”

En quin moment les paraules van deixar de ser simples paraules per convertir-se en màgia? No ho sé exactament, però de sobte vaig adonar-me que m’enamorava d’elles.

Una frase dita d’una manera o d’una altra pot despertar en mi un sentiment interior inexplicable. Potser per això m’agrada tant llegir autors en la meva llengua materna; i potser també per això estimo tant els llibres, no només pel que expliquen sinó per com ho diuen.

Alguns autors que m’han transportat a universos inescrutables amb les seves paraules són Miquel Martí i Pol, Maria-Mercè Marçal, Eva Piquer o Sílvia Soler. Tots ells han tingut la màgia de fer-me gaudir de la lectura i de regalar-me instants de bellesa.

Quan llegeixo frases com:

“El sol m’acarona la pell”,

“Embrutar-se les mans de vida”,

“La lluna em somriu”,

“Les mans plenes de llum fresquíssima”,

“La meva amiga, la tendresa”…

em sento atrapada per la seva força. Expressen tant, sense dir-ho explícitament, que no puc evitar deixar-me endur per aquest joc.

M’encanta la sensació de poder jugar amb les paraules, assaborir-les amb calma i serenitat, i descobrir-hi un univers immens. Avui, el meu blog volia parlar precisament d’això: de la màgia de les paraules i de l’enorme regal que ens fan els escriptors quan ens transporten amb tanta elegància.

Potser, al capdavall, la màgia de les paraules no és altra cosa que això: deixar-se sorprendre, deixar-se tocar i, sobretot, deixar-se acompanyar en el viatge de la vida.

Sus Tort.