Aquestes darreres setmanes he sentit que feia una cursa accelerada per acabar l’any havent complert, almenys, una part dels objectius que m’havia proposat. Però, més enllà d’aconseguir o no aconseguir coses, he fet una aturada intensa. Una reflexió profunda per començar el nou any amb força.
He intentat fer-me una mena de radiografia interna: localitzar tot allò bo, i també allò que no ho és tant. Entendre què vull millorar i què vull deixar anar. He pensat en els rols que represento, en els valors que vull prioritzar i en el camí que vull seguir, amb un objectiu clar: intentar ser la meva millor versió i gaudir al màxim de tot el que faci.
Quan t’endinses en un exercici així, no saps mai què en sortirà. Però el que és segur és que alguna cosa bona sempre hi trobes. I després de dies de reflexió, crec que ho tinc bastant clar.
He identificat algunes fortaleses que em defineixen: soc treballadora, responsable, immersa en un aprenentatge constant i amb una necessitat molt forta de millora contínua. Però també he pogut mirar de cara les meves debilitats: no sempre confio en mi mateixa, de vegades soc mandrosa, m’agrada massa dormir i hi ha algunes pors —i alguna ansietat— que de tant en tant em volten pel cap.
A partir d’aquí, he volgut proposar-me objectius per al nou any. Però, tot i la llista interminable que tinc al cap i que algun dia espero plasmar en un paper, he entès que el meu desig essencial és més simple i més potent: anar a dormir cada dia havent fet alguna cosa que jo consideri de valor. Alguna cosa que m’hagi aportat, ni que només siguin cinc minuts de benestar.
I avui, com si fos un senyal, he vist un vídeo d’un noi de 18 anys amb paràlisi cerebral. Parlava de com aquesta vida s’ha de viure amb una actitud positiva sempre. I he sentit que aquest serà el meu lema per al nou any:
ACTITUD POSITIVA SEMPRE
El cami d'una formigueta 
Deixa un comentari